ONZENA PARTICIPACIÓ A LA 
MARATÓ DE BARCELONA 







  

 

El 24 de març del 2002 vaig córrer per onzena vegada la marató de Barcelona. Tot i que ja no tenia massa obsessió per les marques, sempre es bo posar-e un objectiu factible a la línia de sortida i pensava que podia estar fàcilment per sota de les 3 hores i 15 minuts. Al final la cursa se’m va fer una mica llarga i vaig acabar gairebé en 3:17. Tot i això, un minutet menys que l’any anterior...

 

 

 

   L’organització de la marató continuava sense trobar un circuit fix, un cop abandonat el trajecte olímpic de Mataró a Montjuïc. Com el 2001, després de sortir vam enfilar de seguida cap a l’Hospitalet i vam tornar cap a Barcelona. La diferència respecte l’any anterior va ser que ja no vam anar fins a Badalona, i d’aquesta manera vam fer una mica més de quilòmetres pel centre de Barcelona.

 

   Per portar un control de temps diferent, vaig decidir dividir la marató en tres i comprovar el temps de pas en els km 14 i 28. La intenció era baixar d’una hora i cinc minuts, per buscar la marca de 3:15.

 

   Pel km 14 portava un temps d’1:02 i això volia dir que, o bé havia sortit massa ràpid, o estava millor del què pensava. El segon terç, és a dir, del km 14 al 28, em va sortir un minutet més lent, 1:03. Tenia, doncs, un marge d’una hora i 9 minuts per aconseguir l’objectiu.

 

   En l’últim terç, però, vaig haver d’afluixar. Com en les anteriors edicions, la marató de Barcelona se’m va acabar fent llarga i després de fer un tercer terç en 1:11, vaig acabar la marató amb un temps de 3:16:55, una mica pitjor del què esperava.

 

   Curiosament, però, mai més a la vida ha tornat a baixar d’aquest registre. I és que al rellotge biològic no se’l pot enganyar.