MARATÓ COSTA DAURADA TARRAGONA 2017,
EL PLAER DE CÓRRER A CASA
 











 

  
  
   És un luxe que el calendari català de curses incorpori ara tantes maratons, cosa que abans no passava. El 18 de gener vaig córrer la Marató Costa Daurada Tarragona 2017, i el 22 de febrer tinc previst anar a la de les Vies Verdes de Girona.  Dues maratons més sense sortir de casa!

   Aquesta marató la vaig córrer amb una samarreta molt especial, per donar suport a la gent que lluita contra el càncer i que té el valor d’afrontar la situació sense deixar de practicar el seu esforç preferit. La Belén és un tot un exemple, i de seguida vaig acceptar posar-me la samarreta amb la inscripció “Yes with càncer”.

   A Tarragona hi vaig arribar amb problemes físics. Una setmana abans, res no m’ho feia pensar, i fins i tot dubtava si seguir el grup de la “llebre” de 3:45. Però una tendinitis del tibial de la cama dreta, provocat per la mala posició amb què faig anar el pedal del “teleprompter” a la feina, i un cop rebut a la cuixa en descarregar una maleta a la deixalleria, em van fer afrontar la marató amb unes inesperades molèsties. Suposo que el fet de conduir molt el dia abans, i de dormir escassament cinc hores, també va contribuir a que no tingués massa bones sensacions a la sortida.

   El meu amic Carles Boix volia que anés amb ell, darrere el grup de la “llebre” de 3:45, però la cama em feia mal i vaig preferir deixar-lo marxar. Tot i les molèsties, vaig agafar un ritme de creuer de 5:30 el km, igual que la setmana anterior a la Mitja Marató de Sitges. Vaig passar per la mitja pràcticament amb el mateix temps (1:56:30), però ja feia una estona que començava a notar-me les cames molt pesades.

   Suposo que pel fet de córrer condicionat per les molèsties va fer que tota la musculatura se’m ressentís. Quan vaig passar pel punt on hi havia la Cristina i la Fiona ja els vaig dir que anava fatal de cames i que acabaria, segur, amb força més de 4 hores.

   La segona mitja se’m va fer molt llarga, i alguns desnivells importants em van obligar fins i tot a aturar-me i caminar una mica, intentant, en va, relaxar la musculatura de les cames.

   Al final em vaig recuperar una mica i vaig poder completar la marató en un temps de 4 hores i 10 minuts. Vaig quedar prou satisfet, donades les circumstàncies.

   Amb aquesta ja són 124 maratons en total, 76 de diferents, i és la quarta de la temporada i la primera de l’any 2015. Esperem recuperar-nos aviat per poder afrontar sense problemes la de les Vies Verdes.

   Podeu veure les fotos d'aquesta cursa en aquest enllaç: Fotos Cristina.