REAPARICIÓ A LA MARATÓ DE VALÈNCIA DESPRÉS D'UNA LESIÓ AL BESSÓ








 

   
   La marató de València ja és al sac!. És la sisena de la temporada, després de les 5 seguides del "repoker" i suposa també la primera del 2007, un any en que, si les lesions em respecten, tinc la intenció de batre el rècord de maratons anuals de la meva carrera i sumar-ne un parell o tres més d'olímpiques, per anar completant el gran repte que tinc plantejat a llarg termini.


   Només havia fet dues vegades la marató de València, una per sota de tres hores i una altra fent de llebre sub 3:30, tot entrenant pels 100 kms Costa Brava.

   Aquesta vegada vaig sortir amb els germans Joan i Climent Fernández amb la idea de començar al voltant de 5:30. Cap dels tres teníem massa clar com ens podia anar. Jo sortia de la lesió al bessó dret i no havia entrenat massa, el Climent també acabava de superar una lesió als isquios (a Granollers va fer més de dues hores) i el Joan havia entrenat poquíssim en les últimes setmanes.

   Vam anar junts fins el km 27, després de passar la mitja gairebé en 1:56. A partir d'allà ells van augmentar el ritme i jo el vaig baixar una mica, perquè tenia molèsties al bessó esquerre (es veu que quan no és un, és l'altre...)

   Al final vaig acabar bé, en 3:56:44, una marca gairebé igual a la d'Amsterdam, la segona del "repoker". 

   A la tarda vam anar a Mestalla amb la Cristina i els seus pares per veure el València-Barça, que va acabar 3 a 1. Mala sort...  

   Ara toca pensar en la recuperació total i en fer la 74ena a Barcelona. Llàstima que per una no faré les noces de platí a casa...