NOVA MARATÓ A BARCELONA, FENT DE "LLEBRE"
PER BAIXAR DE LES QUATRE HORES














 

   

   Feia 5 anys que no corria la marató de casa. Per una o altra cosa, feina, lesions, la suspensió del 2005..., les últimes temporades no l'havia pogut viure des de dintre.

   Aquest any he pogut reaparèixer a la marató de Barcelona i, per dotzena vegada, el meu nom figurarà en l'historial de la prova. L'experiència va ser molt bona perquè vaig poder comprovar el canvi que ha experimentat la cursa. Ara comença a semblar una marató important, tot i que encara hi ha molt camí a fer. S'han de cuidar tots els detalls i aprendre dels errors (lliurament de dorsals a la fira del corredor, guardarroba, senyalització clara de la diferenciació entre el recorregut de la marató i el 10.000...).

   Hi ha, però, moltes coses que han millorat molt. En tot el trajecte només vaig sentir un clàxon d'un automobilista emprenyat. L'ambient al carrer és, en molts llocs, a nivell d'una marató de les grans, i, per sobre de tot, el circuit és per enamorar qualsevol. Així, i continuant amb la promoció internacional, podem somiar ben aviat amb la barrera dels 10.000 participants. A veure si fem créixer també el nombre de catalans, una assignatura encara pendent. Les mitges i els deumils són curses multitudinàries, però la marató encara fa por.

   Pel que fa a la meva experiència personal en aquesta marató, estic molt satisfet. Els bessons es van portar bé i no vaig tenir la més mínima molèstia. Vam sortir una bona colla d'amics i coneguts, amb la intenció d'acabar la cursa per sota de les 4 hores. En teoria jo era, com a més experimentat, la "llebre" del grup. Un parell de membres, els germans Patsi, van veure que el ritme era massa fluix i aviat van abandonar la nau, buscant una marca millor, que finalment van aconseguir (3:44). La resta vam continuar més o menys junts, seguint un ritme una mica més fort del que jo creia que hauríem d'haver portat. Amb 5:40 el km n'hi ha prou per baixar de quatre hores, i potser el més difícil és aixecar el peu quan veus que els quilòmetres van "saltant" una mica més ràpids. En molts moments vaig haver de frenar el grup, però la mitja la vam passar en 1:56:38, quan la meva idea era fer-ho en 1:59...

   Evidentment, va passar el què havia de passar. A partir del 30, la gent va començar a "petar". Vam intentar baixar el ritme i seguir tots junts, però era inevitable que el grup es trenqués. Em va saber greu pel "Campà", un bon amic de l'Ametlla, que encara no ha pogut trencar la barrera de les 4 hores...

   Amb els dos últims supervivents vam arribar a la Rambla (km 38) amb un marge sobrat per aconseguir l'objectiu. Fins i tot anant a 7 minuts el km estava assegurada la marca sub 4 hores. Aleshores els vaig dir que augmentaria una mica el ritme, per intentar rebaixar, almenys, la marca que havia fet quinze dies abans a València (3:56). Tenia la sensació d'haver fet tota la marató amb el fre de mà posat i em vaig deixar anar en els últims kms. Al final, 3:53:57, a 5:33 de mitjana, i una segona mitja en 1:57:19. No està malament, si tenim en compte que també hi haver paradeta a pixar...i fins i tot un glop de cervesa, amablement cedit per uns voluntaris...

   Els companys van anar arribant. Els dos últims supervivents van baixar de 4 hores. El "Campà" no ho va fer per 15 segons... Quina llàstima!. En qualsevol cas, va fer marca personal, i segur que ho tornarà a intentar.

   Una vegada més, he d'agraïr la tasca de la Cristina, col.locada puntualment en els llocs conviguts, amb la motxilla, els gels energètics, les ampolles de Recuperat-ion, la càmera de fotos i el seu somriure gratificant... Ella també va fer la seva marató!

   En definitiva, una marató més al sac. Ja en van 74, curiosament tantes com mitges maratons, i 12 a Barcelona. Ja en tinc 65 per sota de les 4 hores, i ara celebrarem el 75è aniversari maratonià el 15 d'abril a Rotterdam.

   Estic optimista perquè sembla que s'ha acabat el calvari de les lesions als bessons. Realment, encara no sé com he pogut fer les maratons de València i Barcelona... Si miro els pocs kms que he fet en els últims 4  mesos, me'n faig creus: 66 al novembre (comptant la marató de NY), 48 el desembre, 250 el gener i 166 al febrer. Si ho miro per setmanes encara és més incomprensible com he pogut fer aquestes dues maratons. Des de la marató de Nova York han passat 17 setmanes. Aquests són els kms setmanals correguts: 3, 0, 2, 7, 3, 39, 6, 0, 15, 52 amb la cursa de Sant Antoni, 79 amb la Mitja de Terrassa, 62 amb la Mitja de Cunit, 51, 38 amb la Mitja de Barcelona, 69 amb la marató de València, 24 amb els 10 de Sant Boi i 73 amb la marató de Barcelona. Aquests números setmanals semblen els números diaris del Ricardinho....