ACONSEGUIDA LA MARATÓ D'ANVERS, LA
QUE MÉS EM PREOCUPAVA PERQUÈ NO EXISTIA 












   
   Bé, en primer lloc dir que estic molt content d'haver pogut fer la marató d'Anvers, perquè durant molt de temps vaig pensar que per culpa d'aquesta ciutat no podria completar el meu projecte olímpic. Quan fa unes setmanes vaig descobrir que la prova "renaixia de les seves cendres" (paraules textuals de la web on ho vagi trobar) no vaig dubtar a inscriure'm...tot i que la setmana anterior tenia la de Rotterdam.


   Vaig decidir córrer amb la samarreta quadribarrada, que feia anys que no utilitzava, perquè així distingiré les maratons olímpiques de les altres. Serà una manera de reivindicar Catalunya com a país olímpic...

   La marató, com que és nova, és petita, però com que es feia simulatàniament la marató per relleus, no era tan solitària. Després hi havia també curses de 5 kms i de 10 milles, que són les que es feien fins ara i que són les que apleguen més gent. En total erem uns 12.000 corredors.

   Vam sortir, doncs, uns 900 participants a la marató, més els primers rellevistes de la marató per relleus. El dia era magnífic. Res comparable amb la setmana passada a Rotterdam. Ni fred, ni calor, ni vent, i un solet molt agradable. Passo l'alfombra de sortida en menys d'un minut i veig la Cris,que em fa la primera foto en cursa. Uns 100 metres al davant veig la llebre de 3:59 i penso que em pot servir de referència al principi, perquè no vull arriscar. Crec que m'he recuperat bé de Rotterdam però només fa 7 dies i no sé com respondré amb el pas dels quilòmetres.

   Els primers em surten al voltant de 5.30, però en canvi perdo de vista la llebre de 3:59, que se suposa que hauria d'anar a 5.40. Ja veig que a tot arreu tenen el mateix problema amb les llebres, que van massa alegres al principi. Estic segur que acabarà cremant a la gent...

   Al km 4 ja faig la primera parada a saludar la Cris, i poc després entrem en un túnel de 1.800 metres que ens ha de portar a l'altra banda del riu, al centre de la ciutat. Al km 11, en un carrer ple de llambordes, torno a veure la Cris i li dic que tot va bé, que vaig a ritme per fer sub 4 hores i que de moment no vull accelerar més.

   Tal com està muntada aquesta marató, la Cris ja només em podrà veure un altre cop, entre el 19 i 20, i després ja haurà de marxar cap a l'arribada, perquè la segona mitja va pels suburbis de la ciutat i és molt complicat accedir-hi amb el transport públic. A més, la majoria de tramvies no funcionen a causa de la marató.

   En aquest punt, doncs, faig l'última parada i fonda. M'estic uns dos minuts parlant amb la Cris, em prenc un gel i una ampolla amb sals minerals i m'emporto sota la gorra reserves per més endavant, tenint en compte que ja no tindré gregària. Faig un riuet i torno a arrencar.

   Aquesta parada em fa que passi la mitja per damunt de les dues hores (exactament 2:00:41), però em trobo bé i començo a augmentar el ritme progessivament. Ja faig tots els kms per sota de 5.30 i, com que no he de tornar a parar, sé que baixaré de 4 hores si no hi ha un daltabaix. Cap al 30 començo a passar gent. Veig un xicot amb la samarreta de la marató de Rotterdam de la setmana passada i li pregunto, en el meu anglès macarrònic, si la va córrer. Em diu que sí i li comento: quina diferència amb el "weather"!, i lògicament em dóna la raó. Després penso que potser és un del 60 per cent que va abandonar, i que per això ha vingut a Anvers, per aprofitar l'entreno...

   Vaig passant els kms a bon ritme, alguns fins i tot a 5.15, i veig que baixaré dos o tres minuts de les 4 hores. Amb tot, continuo sense trobar-me la llebre oficial.

   Per fi, en el km 37, la veig. Ja no porta el globus, però sí la inscripció a l'esquena que diu 3:59. Ja només li queden 8 ó 10 "clients". Sospito que ha cremat la resta per anar massa ràpid al principi. Els passo amb gran facilitat i em dirigeixo ja al centre de la ciutat.

   Amb les forces intactes entro a la Groten Markt, la plaça al costat de la Catedral on hi ha l'arribada. Tot són llambordes i prenc compte de no torçar-me al turmell. Al final hi ha una catifa vermella i ja veig la Cris, amb la càmera, perfectament situada a escassos metres de la línia d'arribada. Em trec la gorra per saludar-la i entro amb un temps de 3:55:42, o sigui que he fet la segona mitja en 1:55, més de cinc minuts més ràpida que la primera.

   Números al marge, però, el més important és que he completat la marató sense cap problema, tot i el desgast de la setmana passada a Rotterdam, on vaig fer 4:12 però va ser molt més difícil.

  I bé. Ja en tinc 76, o sigui que ja he posat la primera pedra del camí cap al centenari, i també he passat l'equador del projecte olímpic. Ja tinc 12 de les 22 ciutats. Les 10 que em falten són Los Angeles, Saint Louis, Mèxic, Montreal, Munic, Moscou, Pequín, Tòquio, Sidney i Melbourne. Possiblement aquesta tardor en faci un parell més (Mèxic i Montreal o Moscou i Munic), però tampoc m'hi vull obsessionar. Sé que si en faig una d'olímpica a l'any, al marge de les altres, en tinc prou per acabar el projecte a mig termini.

   Ara em plantejo fer una (o dues) maratons més abans d'acabar la temporada el 30 de juny. A l'estiu descansarem una mica, però no gaire, sobretot si em decideixo per Mèxic, que és l'últim diumenge d'agost...