PERPINYÀ, UNA ALTRA MARATÓ CATALANA, A
L'ALTRA BANDA  DEL PIRINEU  













 

   Aquesta és la temporada més maratoniana de la meva carrera. Després del “repoker” de la tardor, aquest hivern-primavera ja n’he fet cinc més, València, Barcelona, Rotterdam, Anvers i Perpinyà. En total, doncs, 10, i encara rematarem la temporada el 30 de juny amb la Marató de Santa Claus, a la Lapònia finlandesa. Onze en una temporada. Gairebé sortirà una mitjana d’una per mes!

 

   La de Perpinyà és una marató “petita”, molt casolana, només amb dos anys d’història i, per ara, sense pretensions de grandesa. L’ambient previ a la sortida era molt inferior a qualsevol cursa del calendari català. Faltava mitja hora pel començament i encara no estava posada la pancarta de sortida!.A la zona d’arribada, un parell de carpes i unes quantes taules per recollir el dorsal i la samarreta. Tot molt rudimentari. Ni tan sols hi havia control de xip. El cronometratge era manual, i al final t’arrencaven un tros de dorsal. Vaja, com s’havia fet tota la vida, abans de l’aparició dels xips...

 

   Però anem a pams. La sortida era a les 9. La Cris i jo havíem arribat el vespre abans, sense temps per recollir el dorsal. Per tant, ens vam llevar a les 7 (bé, aquesta era la idea,  però ens vam entretenir una mica...) i vam anar a buscar els dorsals. Vam tornar a l’hotel a preparar-nos i vam baixar 10 minuts abans de la sortida, just amb el temps de fer un cafè. Ens vam situar darrere la pancarta, i de cop vam veure que tots els participants portaven el dorsal del color de la marató, i que els del 10 kms esperaven tranquil.lament a la vorera. En principi, les dues curses havien de sortir a la mateixa hora. De fet, la idea era que jo acompanyés la Cris fins al km 5, aprofintant que els dos itineraris eren comuns. Vam preguntar què passava i ens van dir que la cursa dels 10 kms començava 10 minuts després que la marató. Ens vam quedar de pedra. Total, que encara no havíem tingut ni temps d’assimilar-ho i van donar la sortida a la marató. M’acomiado amb un petó de la Cris i començo a moure’m molt lentament, juntament amb els altres 400 participants. Ella es queda moixa, esperant el moment de la seva sortida, que finalment va ser 9 minuts després.

 

   Els primers kms són urbans, però ràpidament se surt de la ciutat i s’agafen carreteres secundàries, que de seguida es converteixen en pistes rurals, això sí, asfaltades. Passem pel mig de vinyes i camps i ja veig que serà una marató molt solitària, amb molt poca participació i sense gens de públic. Vaig tranquil i faig una paradeta per alleugerir pes, aprofitant que l’itinerari ho posa fàcil. De mica en mica noto que vaig agafant ritme, i començo a avançar corredors. Crec que des del km 10 no em va passar ningú. Sempre m’agrada fer les maratons des del darrere i cap endavant. Psicològicament és molt més fàcil que no pas veure com et van avançar competidors.

 

   M’acosto a la mitja marató i ja vaig a poc més de 5 minuts per km. Els punts quilomètrics em surten força regulars i el Polar gairebé me’ls clava. La mitja no està marcada, però si li sumo uns segons al temps del km 21, calculo que la passo pràcticament en 1.54. Això vol dir que si “doblo” faré 3.48.

 

   A partir d’aquí, la cursa va gairebé sempre per pistes ciclistes al costat de les carreteres que uneixen diversos pobles del Nord de Perpinyà: Canet, Santa Maria del Mar, Vilafranca, Bompas...

 

   Continuo molt bé, sense símptomes de defalliment, i faig molts quilòmetres a menys de 5. Penso que, si tot va bé, puc fer fins i tot menys de 3.45. Però de cop i volta comença a haver-hi problemes amb els punts quilomètrics. Me’n surt algún a més de 6, i el Polar, que fins aleshores els havia “clavat”, els comença a marcar a 1.100 metres.

 

   Ens acostem al poble on havíem quedat amb la Cris, que teòricament era el km 31,6, i no hi arribo fins passat el 33. Aquí passa alguna cosa estranya. Però de seguida veig la Cris en el punt convingut i ja m’oblido de tot. Li pregunto de seguida quin temps ha fet en els 10 kms i em mostra orgullosa el cronòmetre: “He baixat de l’hora!”. La felicito efusivament i aprofito per fer parada i fonda un parell de minutets. 

 

   Reprenc la marxa i continuo capficat amb el tema dels kms més llargs del compte. Al terra hi ha unes marques quilomètriques tatxades, que precedeixen uns 25 segons la marca “bona”, però aquests 25 segons cada vegada són més llargs, i al final hi ha gairebé mig quilòmetre entre una marca i l’altra... Penso que potser al final es compensarà, però no és així. Faig els últims quilòmetres una mica mosquejat, i amb ensurt inclòs, per una serp que travessa la pista ciclista just al davant meu. Hi ha vegetació a cada banda i el temps ja és molt calorós. Vaig amb molt de compte fins que entro a Perpinyà i afronto els dos últims quilòmetres pràcticament entre els cotxes, perquè els carrers no estan tallats i són els voluntaris els que regulen el pas dels cotxes i dels atletes.

 

   Arribo al parc del Palau de Congressos i veig al fons la senyera instal.lada en l’últim revolt. Veig la Cris, que em fa la foto, i passo la línia amb un temps de 3 hores i 49 minuts. No està malament, però jo sé que he fet més ràpida la segona part que la primera i estic una mica mosquejat. El Polar em dóna 43 quilòmetres i mig. Ja sé que les seves mesures no són exactes, però la primera mitja me l’ha clavada, i últimament, amb el calibrat que porto ara i les mateixes sabatilles, filava força prim.Després parlo amb dos catalans de sud, que han fet segon i tercer de la general, i em diuen que, per ells, la primera mitja era curta i la segona llarga, però que la distància total deu ser correcta. Podria ser que tinguessin raó. El què és segur és que hi havia més distància de la mitja a l’arribada que de la sortida a la mitja.

 

   En fi, deixem-ho estar, que no vindrà pas d’aquí. Com a resum diré que és una marató molt modesta, però la tenim a prop de casa i és prou recomenable. No he fet la d’Empúries, però suposo que se li podria comparar. El nivell d’èlit és pràcticament inexistent, ja que el guanyador va fer 2:33 i només els 9 primers van baixar de 3 hores. La noia guanyadora va fer 3.24.

 

   El més important per mi és que tot va sortir bé i que ja en tinc 77 i, sobretot, que la Cris ja ha baixat de l’hora en els 10 kms i això vol dir que tenim una nova corredora a la colla!