LA MARATÓ DEL BEAUJOLAIS NOUVEAU, AMB EL VI I LES DISFRESSES DE PROTAGONISTES  






















   

   

   Deu anys després d'haver fet la mundialment famosa marató del Médoc, vaig descobrir que hi havia una altra zona vinícola francesa que organitzava una marató amb el vi com a protagonista, la del Beaujolais. I cap allà vaig anar!

 
    A la web de la Marató del Beaujolais ja havia vist per les fotos que la majoria dels participants la corrien disfressats. Com que ja havia corregut al Médoc, ja em vaig imaginar quin ambient m’hi trobaria. Uns amics de la Cris ens van proporcionar dues disfresses iguals. Així, tant el corredor com la gregària aniriem d’uniforme. Podríem dir que eren de cavaller medieval, o una mena de “Capitán Trueno”, tot i que durant la marató em van cridar moltes més vegades “le roi”, a causa de la corona que portava al cap...

   Vam arribar a la zona del Beajolais divendres al vespre, després de 6 hores de conduir. Ens vam hospedar al Chateau de Pizay, que era un dels que oferien avituallament en el recorregut de la marató, concretament en el km 10. Així doncs, el dissabte al matí vam agafar el cotxe i vam recórrer els 10 kms que ens separaven de Fleurie, el poble on començava la marató.

   L’ambient era excepcional i vam començar a veure disfresses de tota mena. Si no ho heu fet, uns recomano que mireu les fotos que hem penjat a http://picasaweb.google.es/arcadi42/MaratDelBeaujolaisNouveau  i veureu les pintes dels participants. A la línia de sortida vaig veure que el meu vestit de cavaller o de rei no desentonava gens al voltant de barrufets, dimonis, sommeliers, vaques, monges, ballarines, i fins i tot un disfressat d’ampolla i un altre de Jesucrist amb creu i tot!. Tampoc hi faltaven els grups que empenyien artefactes amb rodes, com una bota de vi o un vaixell viking. Vaja, que aquesta marató no té res a envejar a la del Medoc, tot i que aquí els participants només erem 1.600 i em sembla que a la marató bordelenca són més...

   Després d’un minut de silenci i del compte enrere va sonar el tret de sortida i la serp multicolor (mai millor dit) es va posar lentament en marxa. Vaig engegar el crono en sentir el tret perquè ja suposava que aquí no hi hauria catifa de sortida. És absurd controlar el temps real quan ja se saps que tots pararem moltes vegades a avituallar-nos... El xip era d’aquells que van incorporats darrere el dorsal, i de fet només el feien servir per a l’arribada. No hi havia cap control durant la marató. De tota manera, el punt més allunyat de l’arribada era la sortida, o sigui que aquí gent com el famós polític mexicà ho tindrien una mica malament per fer trampa... 

   L’ambient de la marató, però, és completament diferent de les altres. No vaig veure ningú mirant el rellotge en cap punt quilomètric, i tothom s’aturava sense cap pressa en els punts d’avituallament i degustació de vins. Suposo que els del davant devien anar més per feina, però el lloc on em trobava jo tot era festa i diversió... 

   Segons el rutòmetre, el primer chateau que oferia degustació era en el punt quilomètric 4,7, però en passar pel poble de Lancie, abans del cartell del km 3, ja hi havia una taula amb gots de vidre plens de vi. Vaig fer la primera parada i vaig pensar que si hi havia gaires avituallaments “extres” potser no acabaria la marató... Vaig fer,però, un parell de glops de vi...i el vaig trobar boníssim. No em va semblar Beaujolais “nouveau” sinó un vi vell, que em va baixar perfecte per la gola, tot i que el vaig trobar una mica fresquet. He de dir que la temperatura a la sortida era d’1 grau, i que en tota la marató no vam passar mai de 4, segons em va comentar la Cris, que ho veia en el termòmetre del cotxe.

   Sortint de Lancie, aviat vam arribar al Chateau de Corcelles, on hi havia el primer avituallament “oficial”, amb aigua, galetes, taronges, fruits secs...i Beaujolais, aquí amb got de plàstic com a la majoria de llocs... 

   La cursa continuava, sempre per petites carreteres enmig de les vinyes, que en aquesta època de l’any ofereixen una imatge força desangelada, tot i que s’aprecia perfectament que estan molt ben cuidades. Pel poble de Morgon hi tornava a haver degustació improvisada, i aviat em planto al Chateau de Pizay, al km 10. Porto una mica més d’una hora de cursa i suposo que aquí podré veure la Cris. De cop, però, em quedo parat quan veig que el recorregut de la marató desemboca a una porta d’entrada al castell i hem de baixar unes escales. Tothom ho fa disciplinadament i sense córrer. Les escales porten a la bodega del castell, i allà veig una estesa increïble de taules, amb un avituallament completìssim: formatges, embotits, galetes, xocolata, prunes seques, plàtans, taronges...i evidentment gots de vi del Chateau de Pizay, que ja havíem tastat el dia abans en el sopar. Allà hi ha la Cris, que em fa unes quantes fotos. Sortim tots dos junts de la bodega i passem pel jardí del castell, que ja coneixem. Ella se’n torna al cotxe per anar a un altre lloc de pas, i jo continuo corrent. Potser he “perdut” 7 ó 8 minuts en aquesta parada, però me n’adono que això avui no té cap importància i sóc incapaç de preveure quin temps faré al final. Però se m’enrefot...

   A la Croisee em tornen a donar vi, i aleshores agafem una carretereta magnífica, una mena de “via verda” que va pel mig del bosc. Ara no es veuen vinyes. Així arribem al poble de Cercie, on per primer cop m’ofereixen vi en copes. Evidentement, no estan netes perquè no tenen temps de netejar-les, però faig tres o quatre glops sense manies. La majoria de degustacions són de Beaujolais vell, no del “nouveau”, la qual cosa és molt d’agraïr, perquè el vi novell del Beaujolais, tot i l’enorme campanya de màrqueting que té, no és res de l’altre món. És força aspre i no té res d’especial que no tingui qualsevol vi novell català o espanyol. En canvi, els vells tenen tot el sabor particular dels vins de la Borgonya, i hi ha Beaujolais realment excepcionals.

   Després d’una petita pujada arribem al Chateau des Ravatys. És el km 18 i allà em torno a trobar amb la Cris, que entre els mapes i els GPS del cotxe ha pogut arribar no sense dificultats, ja que moltes carreteretes que porten a la ruta de la marató estan tallades. En aquests chateau, a més de beure més vi, fem algunes fotos curioses, com per exemple amb el personatge que va disfressat de Jesucrist. Realment té mèrit, amb el fred que fa...

   Sortint del Chateau des Ravatys passem pel poble de Saint Lager, i ens tornen a oferir vi. No fa ni un quilòmetre que n’he begut, però veig les copes de vidre i la cara servicial dels voluntaris, i em sap greu passar de llarg. Paro i...apa, tornem-hi!

   Entre tant de vi i la disfressa de cavaller no noto gens el fred. Fins i tot hi ha moments, quan correm sense ombra, que el sol em fa sentir una sensació de caloreta, que em recorda l’Anna, la nostra Caloreta dels correcats...

   Arribem així a un poble força gran, Charentay, on torno a beure una mica més de Beaujolais i trobo per tercera vegada la Cris.

   Passada la mitja, amb un temps de 2:16:26, entrem al Chateau de Sermezy, i no gaire més enllà al Domaine du Grand Chene. Ja fa estona que he decidit que acompanyaré el vi amb formatges i altres sòlids, perquè si no no sé com respondrà el meu estómac. De moment, vaig bé,  però per un moment començo a notar una mica de mal de cap, que, afortunadament, no va a més. Jo crec que l’alcohol s’evapora amb l’esforç i la suor. Ja vaig tenir aquesta sensació fa 10 anys al Medoc...

   També començo a notar que la panxa se’m regira. Amb tanta barreja de vi, formatges i els gels i les sals minerals que em dóna la Cris suposo que és normal. Agafo un tovalló de paper en un avituallament i al cap d’una estona “abono” una vinya del Beaujolais...

   Passem per més pobles que ofereixen els seus vins, com Saint Etienne des Oullieres, Coichat i Nuits, i arribem al km 30 al Chateau de Laye. Mentre faig el tast, una noia m’ofereix un prospecte dels seus vins i m’adverteix que estan oberts tot el cap de setmana. Això és visió comercial... Al poble d’Arnas em torno a trobar amb la Cris i li dóno els guants perquè tinc sensació de calor a les mans. Error. Al cap de 5 minuts ja me’n penedeixo, perquè la temperatura continua sent molt baixa per anar amb les mans a l’aire...

   Em concentro amb el paissatge i m’adono que tots els cotxes que veig porten el 69 a la matrícula. És el número del departament del Rhone...

   Afronto la part final de la marató, i curiosament aquí comencen les pujades més fortes. N’hi ha una força pronunciada, que porta al Chateau de Vaurenard, al km 38, un castell molt bonic on hi ha l’última degustació de vi...o això em pensava perquè en el km 40, ja als carres de Villefranche sur Saone, hi ha una nova taula i m’ofereixen “saucisson et beaujolais”. Evidentement, no m’hi puc negar. He perdut el compte i no sé si han estat 12 ó 13 les vegades que m’he aturat a beure vi. Però em trobo bé. Ja no tinc mal de cap i les cames responen quan els hi demano una mica de marxeta per acabar la marató. Com al Mediterrani, els dos últims quilòmetres em surten a poc més de 5 minuts el km.

   Després d’un parell de revolts pel centre de Villefranche, afronto la recta final. Veig una catifa vermella i miro si veig la Cris, però no la identifico. Passo la ratlla i el cronòmetre marca 4:31:12. Curiosament, tot i que era impossible controlar el ritme amb tantes parades, un cop més he aconseguit fer la segona mitja més ràpida que la primera. 

   A pocs metres de l’arriba hi ha la Cris, que m’ha pogut fer la foto sobre la catifa. Immediatament, em donen la medalla, que aquí és una caçoleta d’aquelles que porten penjades del coll els catadors de vi, i una ampolla de Beaujolais Nouveau 2007. No podia ser d’una altra manera!. Em retrobo amb la Cris i m’indica que ha vist una carpa on donen els diplomes. Carai, sí que són rapids!. Hi anem i, després d’esperar uns minuts, ja surt de la impresora el meu diploma, amb el meu temps i la posició que he ocupat, la 941. Quina eficiència!

   Anem cap al cotxe i, de camí cap a l’hotel, parem a menjar una mica...en un McDonalds!. Perdoneu però a França no es pot menjar en llocs “normals” a dos quarts de 5 de la tarda...

   Després de la gratificant dutxa al Chateau de Pizay i d’una mica de descans, al vespre tornem a Villefranche sur Saone per assistir al sopar de celebració de l’arribada del Beaujolais Nouveau. Unes 1.500 persones ens instal.lem a les llarguíssimes taules de la immensa sala del Parc Expo. El menú del sopar, salade beaujolaise, saucisson chaud vigneronne avec riz et champignons, fromage blanc et entremets poire. Evidentment amb Aperitif Beaujolais, Beaujolais Nouveau i després també Beaujolais d’altres anyades i fins i tot Cremant de Bourgogne...

   El sopar estava amenitzat amb música i es van lliurar alguns premis especials. Es va fer el “bateig de foc” als que acabaven de fer la seva primera marató, i es va retre homenatge a un senyor que havia corregut la seva...325 marató!!!!!!. I pensar que jo només en porto 83...

   Quan va començar el ball ens vam aixecar per marxar, però encara ens faltava una altra sorpresa. Vam veure unes taules ambs uns ordinadors, on ja es veien les fotos de l’arribada. Evidentment ho vam aprofitar per comprar la meva...

   Una segona nit al Chateau de Pizay i un bon dinar l’endemà com a comiat, 6 hores més de cotxe...i a casa!

   Realment, una marató que val la pena. No sé si és millor o pitjor que la del Medoc perquè la vaig fer fa 10 anys i he perdut la perspectiva per comparar,  però penso que és una marató per disfrutar-la en grup. A veure si un altre any ens animem una bona colla!