DINOVENA PARTICIPACIÓ DE LA MEVA
VIDA A LA MITJA DE GRANOLLERS

Pels corredors que portem molts anys corrent, la Mitja marató Granollers-La Garriga-Granollers és, potser, la mitja per excel·lència del calendari català de fons. Potser per això se la coneix com "La Mitja", a seques...
Aquest any la vaig córrer per dinovena vegada. És a dir, supero amb escreix la meitat de les 32 edicions disputades. I això que molts anys, per qüestions de feina, no l'he pogut fer.
Aquesta vegada la corria només una setmana després d'haver fet la marató de Marràqueix i, per tant, no sabia com em respondrien les cames. Per cert, ja podeu llegir la crònica a l'apartat "Cròniques maratonianes" o "Cròniques recents".
El meu amic Xavi Bonastre estava en la mateixa situació ja que venia de fer la marató de Tarragona. Per tant, vam decidir anar tranquils fins a La Garriga i, si les coses anaven bé, accelerar una mica en la tornada cap a Granollers.
Em va agradar molt recuperar el recorregut clàssic per la carretera i creuar-me amb els atletes kenyans i amb el Javi Guerra, que baixaven volant, tot i que ja vaig calcular que es quedarien molt lluny de la barrera de l'hora.
Nosaltres vam passar el km 10 en 53 minuts i en la baixada vam recuperar molt. El Xavi fins i tot va fer un últim canvi de ritme en el km 17, en veure que no tenia seqüeles de la marató, i va acabar en 1:46:12. Jo vaig fer 1:47:03, millor marca de la temporada. A veure si la milloro diumenge a la Mitja marató de Barcelona.
Des d'aquí aplaudeixo la decisió dels organitzadors de fer un homenatge al Domingo Catalán i la Quima Casas, probablement els dos pioners de l'atletisme de fons a Catalunya. Les coses han canviat molt des que ells ocupaven les primeres posicions i cal tenir memòria...