UNA PRIMAVERA DE FIRMES, PERÒ
TAMBÉ DE CURSES
Dies molt moguts aquesta primavera. Continuo amb les presentacions de "La volta al món en 80 maratons". Després de L'Ametlla de Merola i Sallent, i d'una jornada de Sant Jordi absolutament maratoniana, el vaig presentar a La Garriga, i ara la pròxima serà a Montblanc.


Diumenge passat vaig fer una cosa molt diferent de tot el què he fet fins ara. En companyia de la meva filla Fiona vaig explicar un conte, de collita pròpia, titulat "El conte del Bufafocs" al Restaurant 4 Gats de de Barcelona, que aquest any celebra els 120 anys de vida. Vam acompanyar el conte amb unes titelles fetes per la Cristina, i cal dir que la Fiona ho va fer molt bé. A més del conte, que formava part del programa mensual de Contes Solidaris que organitza 4 Gats, també vaig parlar de "La volta al món en 80 maratons".



Però a més de firmar i presentar el llibre, continuen també les curses, l'última, la del dia 1 de Maig, a La Garriga, la Cursa de les Tortugues, amb el meu amic Xavi Bonastre. Va ser l'últim entrenament per a la Marató de Ginebra, que correré aquest diumenge. Serà la número 132, la 82 diferent. S'espera pluja. Tocarà mullar-se...



I no voldria passar per alt la desaparició d'una persona que ha estat important a la meva vida. Pere Tàpias va marcar la meva infància i adolescència. Em sé de memòria TOTES les seves cançons. La seva mort m'ha deixat un gran buit. El dia 14 correré a Vilanova, el seu poble, pensant en ell. Aquí, el meu petit homenatge personal:


L’Antònia i la Rosa anaven fent footing pel Passeig del Carme, quan van veure la dona de l’amic Heribert que venia en moto perseguint el Johnny Castells.
Com que jo sóc de fora, de províncies, i no de l’àrea metropolitana, em quedo amb la vaca Enriqueta i el porc Polifem ballant un txa txa o el tango de l’amant. I si em canso m’assec a una cadira, que per això sóc tan bon home, gairebé plusquamperfecte.
I la Tia Maria vola vola escoltant la cançó de les trompetes i la nana del nano, mentre pensa en els 400 pendons que diuen que una copa de vi és com un poema.
I abans que arribin les puputs de cada any a criticar el fet del senyor Canons, espero que al Moreno de la Fe no li hagin fet l’autòpsia perquè encara no li ha arribat l’hora del darrer adéu...
Gràcies per totes aquestes i tantes altres cançons, Pere. Sempre seràs la banda musical de la meva vida.